Períodes de convalescència

Després d'un mes de període de convalescència t'he escrit. I t'he escrit amb ganes de continuar i de seguir endavant, encara que una mica desanimada per la part que em toca referent a la salut i a l'intel·lecte. I és que tot això m'ha servit per pensar-hi, encara que no sigui gaire estona. Espero que em passi d'hora, però si això va per llarg només espero tenir la mateixa sort que aquells literats que, tal i com m'has dit, es van aficionar a la lectura gràcies a la malaltia -jo però, apunto fins i tot més alt, i que Déu em perdoni si peco per això, però m'agradaria treure aigua clara de tot això que em ronda pel cap i almenys que em retorni la inspiració que tant em falta(va), encara que bé sé que el que vull és "patir" els seus destins però a la meva manera.
Crec que si les coses passen no són en va, sinó que tenen alguna raó d'ésser, per la qual cosa encara segueixo tenint forces per pensar en tirar endavant encara que a vegades la por i les forces -en aquesta qüestió diríem que la tensió- em fallin. Gràcies de debò perquè encara que això ja ho portava a dins, tu ho has fet ressorgir d'alguna manera.
Espero continuar doncs, sincerament, amb aquest esperit i que em porti cap a algun lloc, encara que no sé quin (si el sabés, però, potser tot perdria la seva gràcia!).

Tot això em fa (re)pensar que a vegades no em sento prou bé amb l'edat que m'envolta, i no parlo de l'època sinó d'altres qüestions de maduresa. Espero també, com a conclusió de tot això, que algun dia trobi alguna persona amb la qual m'hi pugui sentir del tot bé com a amiga. De moment, seguiré buscant. No està malament el que tinc, però.