Expedient brillant.
Durant aquests dies he tingut molta, molta pressió.
Fa més d'una setmana que vaig acabar la Selectivitat, i la veritat, els resultats (encara que no me'ls han donat) no han estat els esperats. Errors en cada examen que no són propis de la meva persona, petites resbalades que no van amb mi, però que les reconec. La veritat és que em sento perplexa vers això, i és que potser serà la primera vegada que suspengui un examen, no ho descarto. Pot semblar realment una bajanada pel fet que sigui la primera vegada, i que sembli fins i tot normal el fet d'haver suspès algun cop. Però la veritat és que no entra al meu cap, tampoc em val cap argument feble per sostenir cap teoria. No puc sostenir encara què ha passat...
I és que en fi, em jugo el meu futur. O bé Periodisme amb Humanitats, escrivint, que és la meva vocació; o Història de l'Art, que potser és el meu somni. Qualsevol d'elles serà una bona opció, n'estic segura, però...
És realment indignant que a una persona, encara que es confiï en ella i que sap que ho farà bé, se li dipositi tota l'oportunitat i esperança. Perquè no sabeu què vau fer, la veritat. Jugava amb unes expectatives molt atractives i seductores, però m'he portat unes altres. El que podria haver estat el vostre somni (i per què no, meu!) per la raó que fos, ha esdevingut quimera traïdora. Perquè no és que hagi jugat en contra vostra, sinó meva. El cas és que qualsevol acció, per benintencionada que sigui, no ha d'ésser com ha estat la vostra.
En fi, podria donar-vos les gràcies, però crec que ara és el meu torn i a qui li donaré les gràcies és a mi mateixa. Perquè encara que m'hagin ajudat (per a bé o per a malament), les claus de l'èxit únicament les tenia jo. I he fracassat. Gràcies per ajudar-me a fer-ho. Segueixo essent una brillantíssima estudiant per molt que pessi a qualque persona. I no deixaré de ser-ho per quatre condicions adverses que se'm presentin.
Alea iacta est.
